Ortonoves o Ortonobes.
Tant se val.
És un cognom molt poc freqüent.
De fet, segons IDESCAT hi han Ortonoves i Ortonobes
I la família Ortonoves/bes, fins i tot tenim escut !.
O sigui, en total, 54 de primer cognom i 36 de segon, 90 en total
També hi han Hortonoves (amb H) i potser Hortonobes però no apareixen a IDESCAT
Orígens recents (segle XX)
En Manuel Ortonoves Campà, va néixer l'any 1900 a Fígols (Alt Urgell), a l'indret conegut com L'Obac, sota la roca Narieda, fill de la Teresa Campà Xoy i Joaquim Ortonobes Serradell.
 |
| L'Obac |
 | |
| Teresa Campà |
De família molt humil i quedant orfe de pare molt aviat, va treballar des de molt petit en el camp i la ramaderia com a jornaler.
En anar a fer el servei militar, va ser destinat al Regiment de Caçadors de Muntanya, amb base a la Seu d'Urgell (Castellciutat) però, els esdeveniments al Protectorat del Marroc, van fer que la seva unitat fos enviada al Marroc, concretament a Larache on va fer la resta del servei militar.
En finalitzar el servei militar, va tornar a la península i va buscar feina a Barcelona on un parent (Pere Llopart, vaquer del Poble Nou) li va oferir feina de vaquer.
 |
| Maria Mauri Patrís |
Va conèixer a la Maria Mauri Patris amb qui es va casar el 7/12/1927. Van llogar un local al carrer Pere IV num 83 de Barcelona (Poble Nou) i van obrir una botiga de llet i productes afins. La llet la subministrava en Llopart, el Manel s'ocupava de les vaques i la Maria (que no sabia llegir ni escriure !) de la botiga. De fet, si ningú no em corretgeix, la Maria tenia un caracter molt fort (per dir-ho suaument) mentre que el Manel era més aviat tranquil. A ella no li calia llegir ni escriure per dur el nogoci i la família.
 |
| Casament de la Maria i el Manel |
Van anar millorant el negoci i van tenir les seves pròpies vaques en un local del carrer Llull, cantonada l'actual carrer de la Ciutat de Granada, en el qual també hi tenien l'habitatge.
Van tenir tres fills (per ordre): Felicia, Jaume i Joan.
 |
| Joan, Felicia i Jaume (d'esquerra a dreta) |
 |
| Maria a la botiga |
Durant la guerra civil, la FAI els hi va confiscar la botiga de Pere IV sota amenaça de mort ("perquè eren un burgesos"), i de fet, li va anar d'un pèl. Van mantenir les vaques al local del carrer Llull fins que, un bombardeig, els va deixar sense casa i sense vaques i van ser acollits per familiars de Sant Joan Despí, on van viure fins la finalització de la guerra. Se'n van ensortir de ben poc, perquè no eren dins en aquell moment. Mentrestant, el Manel va ser reclutat per l'exèrcit republicà, ja en retirada (la "quinta del sac", perquè els hi donaven un "petate" i anem-hi). Va passar la fi de la guerra d'aquí allà (Berga, Rasos de Peguera, Prats de Molló), passant gana i fred (hivern de 1939 va ser especialment fred), i finalment va ser internat a un cap de concentració a Cap d'Agde (Herault, França) on va ser-hi fins el juny de 1939.
A tot això, la María, amb el tres fills (la més gran, Felícia tenia 9 anys) va aconseguir recuperar el local del carrer Pere IV i fer les gestions per tal que el seu marit pogués tornar a
 |
| recuperació del local |
 |
| Llibertat provisional en tornar de França |
Van passar els anys de la posguerra i el negoci va permetre, sense luxe, anar tirant endavant i els fills es va anar fent grans.
 |
| Casament de Felicia i Lluís |
La Felícia, es va casar amb un xicot que era peixater de Terrassa, Lluís Bayó Pujol. Van tenir dos fills, en Lluís i la Mercè. Treballava de teixidora a diverses fàbriques del Poble Nou.
 |
| La familia festejant el casament del Jaume i l'Antònia |
En Jaume es va casar amb la Antònia Hidalgo i van tenir 5 fills: La Maria José, en Jaume, Jordi, Josep i Antònia. Ell va anar fent estudis d'electricitat fins arribar a Enginyer Tècnic (en un altre moment us explicaré una anècdota meva del tema)
En Joan es va casar amb la Mari Luz Manríquez i van tenir 3 fills: Ruth, Joan i Arantxa. Va treballar con a tècnic tèxtil.
La Maria va morir a l'octubre de 1960. El Manel, viduu, va seguir visquent a l'habitatge del carrer Pere IV, amb la seva filla Felicia, fins la seva mort, a l'octubre de 1975
La Maria va morir a l'octubre de 1960. El Manel, viduu, va seguir visquent a l'habitatge del carrer Pere IV, amb la seva filla Felicia, fins la seva mort, a l'octubre de 1975
Respecte al cognom Ortonoves o Ortonobes, ha estat motiu de polèmica familiar, perquè ens agrada el merder. La cosa està així:
El Manuel, escrivia el seu cognom amb "v" i així va registrar als seus tres fills.
Passats els anys, en Jaume, que li agradava buscar els tres peus al gat, va investigar els orígens del cognom i va trobar documentació on s'escrivia amb "b" i va decidir canviar la grafia Ortonoves per Ortonobes, a la qual cosa el van seguir quatre dels fills (Maria José, Jordi, Josep i Antònia) mentre que en Jaume va conservar la grafia aamb "v". Així ens trobem ara que hi ha família Ortonoves i Ortonobes, fins i tot entre germans. Per això, personalment, no crec que tingui més importància, a part l'anècdota. Cal tenir en compte que, a principis del segle XX la majoria de la població rural (i per tant el Manel i els seus ancestres) eren analfabets i quan naixia un fill i l'anaven a inscriure al registre o batejar-lo, com no sabien com s'escrivia, ho deixaven al criteri del capellà que feia la "fe de baptisme" o del funcionari. Així podem trobar una i altra varietat i, fins i tot, algun toponímic amb H (Hortonoves), igual que passa amb molts cognoms (Ferré, Ferrer, Farré, etc.).
Passats els anys, en Jaume, que li agradava buscar els tres peus al gat, va investigar els orígens del cognom i va trobar documentació on s'escrivia amb "b" i va decidir canviar la grafia Ortonoves per Ortonobes, a la qual cosa el van seguir quatre dels fills (Maria José, Jordi, Josep i Antònia) mentre que en Jaume va conservar la grafia aamb "v". Així ens trobem ara que hi ha família Ortonoves i Ortonobes, fins i tot entre germans. Per això, personalment, no crec que tingui més importància, a part l'anècdota. Cal tenir en compte que, a principis del segle XX la majoria de la població rural (i per tant el Manel i els seus ancestres) eren analfabets i quan naixia un fill i l'anaven a inscriure al registre o batejar-lo, com no sabien com s'escrivia, ho deixaven al criteri del capellà que feia la "fe de baptisme" o del funcionari. Així podem trobar una i altra varietat i, fins i tot, algun toponímic amb H (Hortonoves), igual que passa amb molts cognoms (Ferré, Ferrer, Farré, etc.).
El següent capítol, seran les històries de la Felícia, Jaume i Joan., la següent generació.
Vinga, aneu esmolant el llàpis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada